Je me promène dans la plage
Si seule, comme cet hier de ma vie sans temps.
Et, en chaque marque laissée par mes pieds
Il y a un souvenir de toi,
Il y a une mémoire...
Faite nuage...
Rêve qui se traîne!
Il y a une image qui s'éfface
Dans l'écran bleu du ciel.
Et ça me fait mal, ça me fait mal au coeur!
Je cours dans la plage
Essayant, au fond de mon âme,
Te découvrir au loin.
Je te prends
Et tu t'évanouis entre mes doigts
Comme si tu étais le sable qui s'enfuit
Dans les murmures des ondes de la mer.
Je me suis arretée dans la plage,
À la porte de l' infini.
Et c'est rêve,
C'est vie,
C'est joie...
Tu es là
Et tu m'étends ta main...
Pour toi
Data de publicação:
Quarta-feira, 9 Maio, 2007 - 17:39
- Login ou registre-se para postar comentários
Comentários
Hola! què tal?
Bé, és la primera vegada que
entro en un lloc de poemes
en portuguès, i m'encanta
els poemes d'aquest lloc...
continua sempre així, demostrant
el gust d'un poema
petons
Pablo Hernández
Hola!
Mi castellano no lo es de los mejores Pero siempre pensei que eres hispanico.Me gustan tus poemas, me allegra que te ha gustado de mi texto Gracias Maria
¡Hola!¿Qué tal?
uhuhu el teu castellà no està dolent, és que no m'agrada molt
el castellà, sóc català, però necessito saber perquè el país que viu, demanen que sabem parlar i escriure, però el meu primer idioma és el català i el segon el castellà. Gràcies, no són tan bo, si volgués xerrar amb mi
entri en el meu msn que està marcat en el meu perfil d'aquí.
Una forta abraçada, i moltes gràcies
Pablo Hernández