Viatjo en el corcel del passat
i embisto terres plenes de tu,
em sento en el moment el cavaller més fort,
disposat a vèncer mil exèrcits.
Emprenc camí, pas per la vall del silenci
i quebranto la seva estada amb un crit d'angoixa,
ja que encara, no he trobat la teva companyia,
pujo a la muntanya més alta, gairebé tocant el firmament?
i llavors, entre uns núvols, l'estrella que buscava,
la qual se sembla al teu somriure,
en els seus braços de segur, arribaré a tu.