Gran amor

Que difícil despertar i saber que ja no aquestes,
que el somni va acabar, que el teu amor pel meu ja es va esgotar.
No ho puc suportar, el terror envaeix la meva raó.

Cada segon sembla no tenir final. El vent embistió, ja no bufa al
meu favor, les meves llàgrimes es confonen amb els bategats d'aquest GRAN AMOR.

Per que et vas ser quan mes et necessitava? et vaig estranyar una mica mes que el matí al despertar del sol, et vaig plorar un tant mes que el diluvio de l'antiguedad.

Passen hores, dies, mesos, i jo segueixo aquí en un món d'il·lusió on àdhuc habites tu i encara que estan mes prop les estrelles que la meva pell de la teva calor puc olorar el teu perfum i sentir les teves suaus mans.

No he pogut oblidar tants petons de passió,
tantes estones juntes somiant un GRAN AMOR.

Com oblidar la teva tendresa i la teva passió, com pretendre que no t'anhelo al costat de la meva si vas ser l'única que va conquistar el meu cor.